tiba tiba

esperant per anar al paradís

2009-07-28T11:46:00.003+02:00

Els dies passen i, poc a poc, ens anem apropant.... Anem planificant la ruta, apuntant, pensant, calculant, i cada vegada hi ha més ganes d'anar-se'n (per a no tornar).

Lofoten (Noruega), el paradís

D'aquí poc més d'una setmana ja estarem en ruta. Dues furgonetes, sis persones. Molts quilòmetres. Un viatge imprescindible.

Maig ventós i Juny calent, fan bon vi i bon forment

2009-05-05T19:00:00.006+02:00

Esperant fotos que no ens arriben mai! però sense aturador! I la última ha estat aquest pont de maig. Amb bones perspectives del temps -sol solet- decidim anar cap a l'oest del país (la terra on es pon el sol més enllà de les muntanyes, entre les valls i els aiguamolls).

Marxem quatre persones i dues furgonetes. Decidim anar tirant dijous a la nit, un cop haguem muntat tot a la furgo i menjat alguna cosa. Per motius personals, no podem sortir les dues furgos alhora, així que quedem en veure'ns a la A2, però la coordinació és brutal, i a la ronda de dalt ens hi trobem!Entre música, riure's i foscor, arribem a la "zona dels francesos". Està molt ple, però ens fem "puestu" que hem de dormir".

L'equip 1 ("els matinaors") ens aixequem ben d'hora, però amb mal peu!se'ns ha oblidat el fogonet!!!!!!!gran error!ara hem d'esperar (i fer) que l'equip 2 ("els dormilegues") s'aixequen per poder fer el cafè! Un cop ben esmorzats, amb solet però alguns núvols amenaçadors, decidim anar a fer la via ferrata.

Bernat muntant el rapel

Arribem just a temps per agafar els últims aparcaments!i és que sembla que a Àger hagin posat un gayfriendly (has de mirar Vent del pla per entendre-ho). Ens equipem i en marxa!Quan arribem, primer problema, ha plogut tant aquestes setmanes que raja aigua a dolls i barrancs, però decidim seguir endavant. No és una via ferrata complicada, però molt maca de fer, tot i el fang que ens trobem, podem fer l'últim rapel intentant que la corda no es mulli. Adrenalina!
Tornem, i dinem una mica. Un cafè, i a fer les vies que han obert no fa molt uns voladors.

Enric pujant la darrera via abans d 'envolar-nos

Hi ha ganes de tocar una mica de paret. Els matinaors comencem per una i els dormilegues per una altra. Ens anem intercanviant. Cada vegada, però, comença a bufar més i més vent de nord i el fred es comença a notar. Recollim de pressa i cap a les furgos. No ens hem adonat i ja són les 9, a fer unes birres ben merescudes. Lo Torres està tan ple, que anem a sopar directament, una bona amanida i uns bons entrepans, i cap al pub. Uns vicis, i a dormir.

Clara pujant la darrera via mentre el sol es pon

Dissabte els plan han d'anar molt calculats, és el gran partit! Els matinaors són els primers en llevar-se. Com que no tenim fogonet anem al forn a comprar pa i fer el cafè. fet tot això, cap a Camarasa falta gent! El vent de nord no ha parat, i això fa que les primeres vies siguen més feixugues, se'ns congela fins i tot la punta del .... nas! Poc a poc entrem en calor, la paret es va plenant i el sol comença a donar senyals de vida. En total podem fer unes sis vies:

- fisura curset IV
- Felemón V
- Los panchetas V
- Marisa gil V+
- Clara de noche IV+

- dedo de satán 7a+ (intents, alguns molt bons)

Ja és hora de tornar que hem d'agafar bon lloc abans, però, una parada a repostar oli i fer un gelaet! Els matinaors, com sempre, els més puntuals, així nem fent birres i unes olivetes. Els dormilegues, com que s'han aixecat tant tard, arriben justíssim per veure el començament del PARTIT! L'ambient és increïble, el bar està a rebentar, i els nervis a flor de pell.Comença el partit, malament, però de mica en mica el barça ens deixa gaudir d'un boníssim espectacle, i encara d'un millor resultat 2-6!!!!!!!!!

Visca l'escalada i visca el barça!

Euskalarraia-Xirimiri Clash

2009-04-16T07:58:00.008+02:00

Indecisos...horàriament parlant, varem acabar sortint divendres cap a les 10 del matí. Pintava tot divendres pluja i, xof! Camí d’Euskal Herria, altura d’Aragó, ens va caure la cortina.

escalant a Santa Barbara (hernani)

Un cop a EH, pujant pel port de Berastegui, nevada impressionant. Arribem a Donostia, busquem un lloc per dormir amb la nostra furgoneta i , tot i xispejant, ens disposem a rodar de taberna en taberna, fins que havent sopat anem a dormir.
Dissabte ens llevem amb males sensacions....Tota la nit plovent!; cafè amb llet i carretera.

Zona de Santa Barbara

Anem a Oiartzun, pugem al refugi d’Arritxulo, ens informen de les parets i el rocòdrom municipal. Ens declinem pel “roco”, tornem a baixar i , “taxan!”, horari de Setmana Santa!, tanquen a les 2 del migdia!
Res, cap a Pasaia a buscar unes vies a prop d’un far, no les trobem i decidim fer bloc a Jaizkibel. Dinem i cap a Hernani ( Santa Bàrbara), aparquem a la sidreria i cap a escalar. Ara, sí! amb corda!, ens traiem el “mono” i cap a Hernani a fer unes birres. Decidim tornar a Oiartzun per tornar l’endemà a les parets de l’Arritxulo. Quan trobem un lloc per sopar, xof! (plou), doncs res, a tirar de sidra i ...tot mirant el pronòstic del temps al Gara....gaztemartxa a Garazi!i els grups pinten bé.

Oiartzun

Ens despertem Diumenge, ha passat tota la nit plovent, camí a Lesaka passem per les parets i...molles! Decidim anar tirant a Garazi (Iparralde) i ens sorprèn que sigui un poble tan maco, un pèl turístic, però no és el millor dia perquè passegen els turistes, jeje! Concerts, bona música, molta cervesa i riures...

SuTaGar

Dilluns ens desperten notícies dolentes, però la vida segueix i, un llarg camí vorejant els Pirineus, també. Així que flipem amb Otsagabia, la Vall del Roncel i els Pirineus aragonesos molt nevats. Ressistim les cues de l’A-2 i ja tornem a ser a casa. No hem escalat massa per tenir quatre dies de festa, però com cada viatge que es fa a la vida, hem descobert llocs genials. JO TA KE!

Març marceja, Abril boigeja!

2009-04-02T18:43:00.010+02:00

Tota la setmana plovent, núvols i vent, tot i que sembla ser que a partir de demà el sol començarà a treure el cap i tornarem a veure...

ombres

Però aquest cap de setmana, un a l'oest i l'altre al sud, un a "esvolotar les gallines" i altre a "controlar el corral"!

I qui t'assegurarà???

Apa, bon cap de setmana, sigui en remull, a plena calor, al nord, a l'est, al sud o a l'oest! que setmana santa està a tocar!

Passats per aigua

2009-03-29T18:49:00.007+02:00

Aquest cap de setmana ens hem quedat a casa, no per no tenir ganes de sortir, sinó que el temps ens ho ha impedit.

"pasito de 6a+" jeje

entrenant a mort

"oju" les butllofes!

Ai que caic!

Però al mal temps bona cara! Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma.

A Margalef no hi tenim res a fer, visca l'Arbolí i Cabacés

2009-03-22T17:50:00.007+01:00

Dissabte al matí, després de molt decidir varem agafar la furgo i vam marxar decidits a Margalef. Un lloc nou per a nosaltres dintre la coneguda zona del Montsant, ja que aquí es troba el sector de Can Llepafils on teníem una bona varietat de vies que anaven del IV al VI grau.
La nostra sorpresa en arribar a la pista que et porta a la majoria de sectors, va ser la quantitat de furgonetes i tendes de campanya que ens vem trobar, fins al punt que sense donar-nos compte estàvem a la paret de l’embassament de Margalef i allí teníem un campament davant els nostres ulls de furgonetes i caravanes que potser arribaven a la cinquantena, gent de tota europa, croats, alemanys , italians, navarresos, etc...
Al trobar el nostre esperat sector vem decidir començar pel primer IV per començar a escalfar el dia. Després que obríssim el segon IV+, la nostra sorpresa va ser que a peu de via potser érem sense exagerar unes 25 persones o més, intentant ocupar la zona....això era massa per nosaltres, no podíem competir contra Goliah.

Empipats decidirem agafar els “trastos” i cap a Cabacés, després d’un centenar de corbes i 20km, ja estaven al petit i tranquil poble, caminet amunt i cap a can Pistraus!
La història semblava que es repetia, però amb la grata sorpresa que, es confirmaven les nostres evolucions i encadenàvem 2 vies verticals de V+ entre riures, hiperventilacions, esbufecs i patiment jejeje.

Al arribar el vespre cap a Cornudella de Montsant falta gent, al ja mític refugi-bar climbingworld, tot fent uns “quintus”, braves i safreig. Un cop sopats i descansats, agafarem la furgo i anàrem a l’Arbolí. Després d’uns 8 km de corbes arribem negre nit al poble, quant tot mirant la guia d’escalada d’aquesta zona, s’apropa un cap pelut a la furgoneta i ens fot un “susto” de mort! Baixem la finestra i un noi molt simpàtic ens demana si necessitem alguna cosa, li preguntem on podem dormir amb la nostra furgoneta i ens indica un lloc de conya prop d’una ermita.

Al matí després del cafè de rigor, anem a buscar la zona de Can Mansa, i la nostra desgraciada orientació amb els mapes ens porta al l’altre punta del poble, tot fent el ridícul per un prat verd , ple de fotògrafs retratant natura donem mitja volta i cap a l’ermita un altre cop, quan ho trobem ja es massa tard una mitja dotzena de cotxes a peu de via! Ens tornem a maleir! Decidim baixar al sector el Duc, però baixant una grata sorpresa! Un roc no descrit a la guia, ens apropem ens sembla correcte, i tot no saber el grau ens decidim a grimpar-lo, la veritat es que em tingut sort 3 vies de conya i un parell de rapels ens serveixen per arreglar el matí.

Baixem al poble, busquem un lloc per dinar econòmic, trobem un bar-restaurant que diu l’hostalet, un lloc agradable al costat d’una plaça amb cadires i taules fora que són d’agrair el primer cap de setmana de primavera, fem una ullada a la carta, decidim entrar i plam! El noi que ens va indicar on dormir porta el bar! Ens serveix molt bé! Una botifarra, llom, braves, etc...a la part de dalt serveixen dinars molt bona pinta (però no per la nostra butxaca de dia 22 de més), el bar s’omple d’escaladors simpàtics, d’aquells que saluden a col·legues de paret, el cambrer parla d’unes vies que està obrint a prop del secor del Duc, paguem i tornem amb pena cap al Maresme, però amb la bona sensació d’haver trobat un bon lloc!

dia a dia, pas a pas

2009-03-14T17:50:00.010+01:00

Fa temps que parlem del valor de l'esforç, per nosaltres poc valorat a la societat actual.

La preparació física i mental és necessària per afrontar i superar qualsevol obstacle que et posi la vida cada dia.

Aquest dia a dia et fa valorar molt més els petits progressos que un mateix pugui fer. Aquests petits progressos són els més importants, com els petits detalls. Són aquells que et fan sentir-te bé i guadir de tot els esforços que has anat realitzant.

Avui, hem tornat, després d'un temps llarg, a la nostra primera escola, Banyadores. Teníem ganes de tornar-hi per provar els nostres progressos.

Pel camí ja hem pogut comprovar la "destrucció" de la zona. Al nostres pas, matolls i plantes arrancades i malmeses. Per nosaltres escalar és molt més que pujar quatre parets. És gaudir de l'entorn i respectar-lo, perquè veure un panorama així ens ha dolgut i enrabiat.

No obstant això, les nostres ganes d'escalar no han minvat i hem pogut encadenar el nostre primer 6a+. Per a nosaltres un petit, però alhora, gran progrés.

Vies realitzades:

- Via de les nenes (IV)

- Via de la vespino (6a+)

- Amazònia (6a)

- Esperó Laia (V)

- Raquel i Mireia (IV)

- Guifré-Gala (V)

- Diedre DOM (IV+)

-L´Eudald i la Violant (IVb)

- Julio tocateclas (IVb)

- La petita aura (Vc)

Fotos: escalant a Montsant

Cornudella de montsant

2009-03-11T07:44:00.012+01:00

Ermita de Sant Joan

Bon dia!!després de les boires matinals i un sopar en un lloc d'aquells on és marca estil, ens ha costat un pèl matinar però ja ho tenim fet.

Hem aparcat just al costat dels Rocs de Sant Joan on acabàrem el cap de setmana.

Sambo donant lliçons

En arribar als rocs ens adonem ràpidament que també avui escalarem sols! això si que dóna gust! Tot fent el que podem anem encadenant les 6 vies de la car sud-est del roc.

Enric intentant encadenar la primera via.

Les hores passen volant, tenim obligacions a la tarda i el sol de migdia escalfa. Decidim anar a fer un entrepà volant i posar camí directe al maresme.

Però ja sabem que les presses són mala companyia, dit i fet, ja s'emboliquen prenent nota al bar i pam! ja fem tard!

Clara i sambo assegurant?

Vies realitzades:

-sense especificar detalls: (en Bernat te les ressenyes)

-7 vies entre el V el V+ i el 6 i 6b

“Cabacés-gem”

2009-03-09T21:23:00.007+01:00

El poble de Cabacés

El bon temps acompanya les ganes que tenim de marxar i trepitjar muntanya. Cercant nous llocs, aquesta vegada decidim anar cap al sud. La nostra destinació Cabacés, un poblet del Priorat travessat, de nord a sud, pel riu Montsant. Navegant per aquests mons d’internet, hem trobat que aquest és un lloc molt maco i poc concorregut. També ens han arribat veus d’un refugi portat per una parella mataronina i, del seu bloc, en trèiem molt bona impressió.
Així doncs, acabem sent tres els que sortim del Maresme cap a la serra del Montsant. Pel camí el vent ens acompanya, tot i que ja no es tan fort com dies enrere. Arribem a Cabacés, i comencem a travessar-lo tot intentant trobar el lloc per dormir que el nostre “guia- gps” havia vist pel sant google Earth. Un cop ben aparcats, una birreta i a dormir. Tot i que arribem a misses dites, preferim alçar-nos al bonic poble de Cabacés que no haver de matinar.

Clara a yuri hiraima V

Ens aixequem amb les primeres llums del matí. Bé, realment no, però tenim tot el dia per davant! Tranquil·lament anem cap al refugi Cal Ferrer. Estirem del cordill que fa sonar una campana, però no obtenim resposta. Pocs minuts després la “recepcionista” (la veïna d’enfront) ens informa de que li sembla que en Ferran i la Isa han sortit, així que decidim fer temps donant un tomb pel poble. Poc després ho provem de nou, aquest cop la Isa ens obre la porta. Li demanem per les ressenyes i ens diu que ara tenen una guia nova que han editat fa poc de tota la zona del Montsant, a excepció de Margalef. Mentre ens la mirem assaborim un dels millors cafè amb llet que hem provat, i decidim quedar-nos amb la guia, que fa molt bona ganya. Així doncs, després de les indicacions, ens posem de camí amb una guia personal “Xispi”, la gosseta del refugi, cap a Can Pistraus. Ella va al davant nostre marcant-nos en tot moment el camí que fa pujada i ens anem assolejant.

Enric a Kint Hill IV+

Quan arribem a la zona, no ens trobem ningú tal i com havíem previst. Tot i que a la zona no et pots acomodar gaire bé, ens acompanya un bon solet que s’agraeix en aquest hivern, encara que a l’estiu deu fer una calitja considerable. Ens esperen 13 vies pel davant, des de IV fins a una 6a+. Quan en portem la meitat, decidim parar per fer un mos, la Xispi que ha sentit moviment, apareix ràpidament d’entre els matolls, que no és llesta ni res!

Bernat a Mongolia Nomada V+

El sol va marxant, així que “roquegem” una mica més. Quan ens quedem dues vies, se’ns ajunta en Sambo, la temptació l’ha guanyat, tot i que només escalarà a l’endemà. La 6a+, però, se’ns acaba resistint després d’un llarg dia. La roca de Can Pistraus és rugosa, però també força tallant, acabem amb els dits fets pols. Recollim trastos i cap a les furgonetes. Tornem a Xispi als seus amos, final feliç. I nosaltres, ens dirigim a Cornudella de Montsant...

Vies realitzades:

-The champions lip (IV)
- Creme Loskot, (V)
-Yuri Hiraima(V)
-Kint Hill(IV+)
- Jave el Tribut (IV+)
-Aboriginal(IV)
- Rom Kauk, (IV)
- la Dolça espera (IV+)
- Mongolia Nomada (V+)
- Zuth, (6a+)

Céllecs a contravent

2009-03-05T07:33:00.007+01:00

Expedició maresmenca a aquesta escola mítica i pionera de la nostra comarca.
El dia no acompanyava massa, fred i un pèl de vent, tot i així una petita treva al migdia ens va ajudar a continuar escalant.

Clara a Minguet V+

La zona es força més tranquila que la veïna banyadores, encara que el sector placa és un miracle poder "penjar" corda.

Enric a toti V+

Tot i així, ben dinat i veient com imposible fer alguna via al sector placa, varem provar sort al sector contravent i, la clavarem!

Tranquils i amb vistes al Vallès poguérem acabar el dia fent unes vies molt interessants.

Sambo a esperonet v+

Vies realitzades:

Sector minguet:

-diedre minguet V+

-Minguet V+

-38 tacos 6b

Sector Ninota:
-Toti 5b

Sector contravent:

-Desició d'en txacu 6
-U2 V
-Esperonet V+

Camarasa: marcant estil !!

2009-03-02T22:01:00.008+01:00

Clara a descendiente V+/ Xeme a Felemon V

Divendres a la nit, després d’una xerrada de lo més interessant sobre l’entrada de les tropes franquistes fa 70 anys a Catalunya, i després d’uns entrepans ràpids, agafem les furgos direcció Camarasa. La motivació està al màxim, divendres ha estat un bon dia de solet, i dissabte, tot i que en Molina ens diu que hi hauran núvols alts, no pinta malament. Tenim moltes ganes d’estrenar temporada!

Bernat a Miss Linda 6a+

El viatge no és llarg, però es nota el cansament de tota la setmana pencant. Tot i això, la música ens acompanya, i sense pràcticament adonar-se’n, veiem unes llums, Camarasa. Ara toca estar ben atents per trobar el camí. Primer problema, camí tallat per despreniments. Així que decidim investigar una mica més enllà on poder passar la nit.

Enric a Felemón V

Ens aixequem ben d’horeta, esmorzem i agafem tot per passar el dia. Hem de caminar una estoneta. Camí asfaltat. Solitaris. Vora el riu. Cases abandonades, però “ocupades”. Arribem a la nostra zona Marcando estilo (oh yeah!). En Molina no ha fallat, el dia està ben entelat per culpa dels núvols alts. Fa fred. On estàs solet? La roca està ben freda. Comencem a escalfar motors.La primera sempre costa, mirar-s’ho bé, i cap amunt. I així, de mica en mica, anar fent, una via i una altra i una altra. El dia és llarg. Parem a menjar alguna cosa, i hi ha qui intenta fer una becaineta...

Clara a Marisa gil V+

Reprenem el ritme ara que ha parat el vent, i hem d’aprofitar la llum que queda, l’endemà pinta la cosa bastant malament. Molina!!no volem núvols volem escalar!Després d’unes quantes vies, el fred, i que la llum ja es poca, anem a fer unes birres. Un bon sopar, unes braves “amb la seva salsa” i uns billars. S’alcem plovent, no podrem fer les vies ferrates que volíem, així que res millor que fer un bon esmorzar

Entrepà de truita pasito de 6a+

Víes realitzades:

-fisura curset IV -Miss Linda 6a

-Mortadelo IV+ -Clara de noche IV+

-Los panchetas V -dedo de satán 7a+ (intents)

-Felemón V -Marisa gil V+

-El descendiente V+

La cultura de l'esforç

2009-02-26T20:33:00.004+01:00

Aquí estem entrenant cada dia més, potser ens ha agafat massa fort? - no ho sabem. Però una cosa és molt clara, sense esforç no aconseguim res, i si volem gaudir de l'escalada i la natura, res millor que preparar-se al plafó del piri, aprenent d'aquella colla de màquines.

Sense oblidar-nos d'agafar resistència i fons, sortir a córrer també està bé!

A agafar-se fort a la pressa del bloc, que aquest cap de setmana estrenem temporada i cap a camarasa hi falta gent!

Escalades vora el mar

2009-02-25T19:46:00.005+01:00

Clara encadenant l'Abella V

Banyadores, escola Maresmenca d'escalada, lloc ideal per començar a escalar esportiva en roca. Espai de trobada sobretot el mesos d'hivern, gràcies a la seva inclinació sud-est ( els mesos de calor és un forn).

Enric encadenant Els gays també poden 6a

Ressenyes de Banyadores:http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/1.118.Banyadoresescaladesalavoradelmar

Caminant per Nafarroa

2009-02-25T09:24:00.000+01:00

Ara que ja es nota el canvi d'estació, toca recordar el viatge del Maig passat al nord de Nafarroa. Llargues caminades allà on acaben els grans pics del Pirineu Aragonès, i comencen els prats verds i la vegetació frondosa del clima atlàntic.

Raül a peu de carena, baixant del pic del Orhi 2.017m, muntanya emblemàtica a Euskal Herria.

Molt de vent tot fent carena sobre la selva d'Irati.

"i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un per vindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar."

Preservar la natura i tibar fort

2009-02-23T19:12:00.000+01:00

“Goig i llibertat encara són íntimament possibles”

Miquel Martí i Pol

El que va començar com un "joc", com un repte, com una curiositat cap allò desconegut, ha acabat sent un aprenentatge de nosaltres i per a nosaltres. S'ha convertit en una passió. S'hem iniciat en un nou món. Hem passat de ser simples espectadors a formar part del paisatge.

La roca. La pell. El risc. La por. L'esperit. La vida.

Poc a poc. Pas a pas.