“Cabacés-gem”

El poble de Cabacés

El bon temps acompanya les ganes que tenim de marxar i trepitjar muntanya. Cercant nous llocs, aquesta vegada decidim anar cap al sud. La nostra destinació Cabacés, un poblet del Priorat travessat, de nord a sud, pel riu Montsant. Navegant per aquests mons d’internet, hem trobat que aquest és un lloc molt maco i poc concorregut. També ens han arribat veus d’un refugi portat per una parella mataronina i, del seu bloc, en trèiem molt bona impressió.
Així doncs, acabem sent tres els que sortim del Maresme cap a la serra del Montsant. Pel camí el vent ens acompanya, tot i que ja no es tan fort com dies enrere. Arribem a Cabacés, i comencem a travessar-lo tot intentant trobar el lloc per dormir que el nostre “guia- gps” havia vist pel sant google Earth. Un cop ben aparcats, una birreta i a dormir. Tot i que arribem a misses dites, preferim alçar-nos al bonic poble de Cabacés que no haver de matinar.

Clara a yuri hiraima V

Ens aixequem amb les primeres llums del matí. Bé, realment no, però tenim tot el dia per davant! Tranquil·lament anem cap al refugi Cal Ferrer. Estirem del cordill que fa sonar una campana, però no obtenim resposta. Pocs minuts després la “recepcionista” (la veïna d’enfront) ens informa de que li sembla que en Ferran i la Isa han sortit, així que decidim fer temps donant un tomb pel poble. Poc després ho provem de nou, aquest cop la Isa ens obre la porta. Li demanem per les ressenyes i ens diu que ara tenen una guia nova que han editat fa poc de tota la zona del Montsant, a excepció de Margalef. Mentre ens la mirem assaborim un dels millors cafè amb llet que hem provat, i decidim quedar-nos amb la guia, que fa molt bona ganya. Així doncs, després de les indicacions, ens posem de camí amb una guia personal “Xispi”, la gosseta del refugi, cap a Can Pistraus. Ella va al davant nostre marcant-nos en tot moment el camí que fa pujada i ens anem assolejant.

Enric a Kint Hill IV+

Quan arribem a la zona, no ens trobem ningú tal i com havíem previst. Tot i que a la zona no et pots acomodar gaire bé, ens acompanya un bon solet que s’agraeix en aquest hivern, encara que a l’estiu deu fer una calitja considerable. Ens esperen 13 vies pel davant, des de IV fins a una 6a+. Quan en portem la meitat, decidim parar per fer un mos, la Xispi que ha sentit moviment, apareix ràpidament d’entre els matolls, que no és llesta ni res!

Bernat a Mongolia Nomada V+


El sol va marxant, així que “roquegem” una mica més. Quan ens quedem dues vies, se’ns ajunta en Sambo, la temptació l’ha guanyat, tot i que només escalarà a l’endemà. La 6a+, però, se’ns acaba resistint després d’un llarg dia. La roca de Can Pistraus és rugosa, però també força tallant, acabem amb els dits fets pols. Recollim trastos i cap a les furgonetes. Tornem a Xispi als seus amos, final feliç. I nosaltres, ens dirigim a Cornudella de Montsant...

Vies realitzades:

-The champions lip (IV)
- Creme Loskot, (V)
-Yuri Hiraima(V)
-Kint Hill(IV+)
- Jave el Tribut (IV+)
-Aboriginal(IV)
- Rom Kauk, (IV)
- la Dolça espera (IV+)
- Mongolia Nomada (V+)
- Zuth, (6a+)