A Margalef no hi tenim res a fer, visca l'Arbolí i Cabacés

Dissabte al matí, després de molt decidir varem agafar la furgo i vam marxar decidits a Margalef. Un lloc nou per a nosaltres dintre la coneguda zona del Montsant, ja que aquí es troba el sector de Can Llepafils on teníem una bona varietat de vies que anaven del IV al VI grau.
La nostra sorpresa en arribar a la pista que et porta a la majoria de sectors, va ser la quantitat de furgonetes i tendes de campanya que ens vem trobar, fins al punt que sense donar-nos compte estàvem a la paret de l’embassament de Margalef i allí teníem un campament davant els nostres ulls de furgonetes i caravanes que potser arribaven a la cinquantena, gent de tota europa, croats, alemanys , italians, navarresos, etc...
Al trobar el nostre esperat sector vem decidir començar pel primer IV per començar a escalfar el dia. Després que obríssim el segon IV+, la nostra sorpresa va ser que a peu de via potser érem sense exagerar unes 25 persones o més, intentant ocupar la zona....això era massa per nosaltres, no podíem competir contra Goliah.

Empipats decidirem agafar els “trastos” i cap a Cabacés, després d’un centenar de corbes i 20km, ja estaven al petit i tranquil poble, caminet amunt i cap a can Pistraus!
La història semblava que es repetia, però amb la grata sorpresa que, es confirmaven les nostres evolucions i encadenàvem 2 vies verticals de V+ entre riures, hiperventilacions, esbufecs i patiment jejeje.

Al arribar el vespre cap a Cornudella de Montsant falta gent, al ja mític refugi-bar climbingworld, tot fent uns “quintus”, braves i safreig. Un cop sopats i descansats, agafarem la furgo i anàrem a l’Arbolí. Després d’uns 8 km de corbes arribem negre nit al poble, quant tot mirant la guia d’escalada d’aquesta zona, s’apropa un cap pelut a la furgoneta i ens fot un “susto” de mort! Baixem la finestra i un noi molt simpàtic ens demana si necessitem alguna cosa, li preguntem on podem dormir amb la nostra furgoneta i ens indica un lloc de conya prop d’una ermita.

Al matí després del cafè de rigor, anem a buscar la zona de Can Mansa, i la nostra desgraciada orientació amb els mapes ens porta al l’altre punta del poble, tot fent el ridícul per un prat verd , ple de fotògrafs retratant natura donem mitja volta i cap a l’ermita un altre cop, quan ho trobem ja es massa tard una mitja dotzena de cotxes a peu de via! Ens tornem a maleir! Decidim baixar al sector el Duc, però baixant una grata sorpresa! Un roc no descrit a la guia, ens apropem ens sembla correcte, i tot no saber el grau ens decidim a grimpar-lo, la veritat es que em tingut sort 3 vies de conya i un parell de rapels ens serveixen per arreglar el matí.

Baixem al poble, busquem un lloc per dinar econòmic, trobem un bar-restaurant que diu l’hostalet, un lloc agradable al costat d’una plaça amb cadires i taules fora que són d’agrair el primer cap de setmana de primavera, fem una ullada a la carta, decidim entrar i plam! El noi que ens va indicar on dormir porta el bar! Ens serveix molt bé! Una botifarra, llom, braves, etc...a la part de dalt serveixen dinars molt bona pinta (però no per la nostra butxaca de dia 22 de més), el bar s’omple d’escaladors simpàtics, d’aquells que saluden a col·legues de paret, el cambrer parla d’unes vies que està obrint a prop del secor del Duc, paguem i tornem amb pena cap al Maresme, però amb la bona sensació d’haver trobat un bon lloc!